Quan es dissol un matrimoni o una parella de fet és freqüent que també es dissolgui la comunitat de béns o el patrimoni comú que s’ha generat durant la convivència. El cas més típic és el de l’ habitatge familiar, que en molts casos s’ atribueix en exclusiva a un dels cònjuges o membres de la parella, a canvi d’ una compensació econòmica o de satisfer la totalitat de la hipoteca pendent.
La divisió d’ una comunitat, sigui matrimonial o no, no està subjecta a l’ Impost de Transmissions Patrimonials si les dues parts reben una atribució patrimonial igual ( l’ un amb l’ adjudicació de l’ habitatge, l’ altre amb el preu que rep per la seva meitat ). Una altra qüestió és que un dels partícips rebi una atribució patrimonial superior a la que rep l’ altre, ja que en aquest cas s’ entendrà que rep una donació, subjecta a l’ impost.
Ara bé, l’ operació de dissolució d’ una comunitat, que com hem dit no tributa per Transmissions Patrimonials, sí que tributa per l’ Impost d’ Actes Jurídics Documentats (AJD), amb una quota equivalent a l’ 1,5 % del valor dels béns. Per exemple, si es divideix un habitatge valorat en 180.000 euros, la quota serà de 2.700 euros.
En canvi, si la divisió es fa dins del procés matrimonial o de dissolució de parella de fet, i s’ acorda en virtut de sentència, la inscripció de la mateixa no està subjecta a aquest impost d’ AJD. Aquest benefici fiscal es va estendre també, per la llei catalana 2/2016, a les escriptures notarials de divorci de divorci o separació o d’ extinció de parelles estables, car es volia evitar un greuge comparatiu entre el règim fiscal aplicable als divorcis formalitzats per sentència judicial respecte als formalitzats en escriptura notarial.
En conclusió, en cas de divorci és recomanable també procedir a la divisió del patrimoni comú , i no diferir-ho per un futur, ja que fiscalment és molt més avantatjós.
Referències: Consultes de la Direcció General de Tributs de Catalunya 314E/17, de 5 de desembre de 2017; 312E/17, de 18 de gener de 2018; 111E/17, de 22 de gener de 2018.